Dia de la dona treballadora: Pujol es desmarca de la tendència del sector

La presència de la dona al sector de la construcció és cada vegada més notòria encara que dista molt de normalitzar-se.

El sector de la construcció és una indústria històricament associada al gènere masculí, això ha fet que la integració de les dones hagi estat lenta i amb molts reptes i inconvenients. Per aquest motiu, és molt interessant destacar el paper desenvolupat per Prefabricats Pujol on gairebé el 45% del personal són dones. Aquest percentatge de dones se situa molt per damunt de la mitjana del sector que és d’un 8,9%.

El motiu que explica l’evolució ascendent del nombre de treballadores a Pujol és que hem dut a terme projectes específics per vetllar per la conciliació familiar que, fins i tot, han rebut premis i reconeixements socials, com és el cas Ferrofet.

Per això, i coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, hem preguntat a les nostres companyes com és treballar a Pujol i com veuen l’evolució del sector de la construcció en termes d’equitat de gènere.

L’Aina és arquitecta tècnica i porta treballant a Pujol des del 2017, on va començar com a responsable de projectes a l’oficina tècnica i, actualment, és prescriptora de l’àrea de paviments. Ella s’ocupa de l’assessorament tècnic i venda de paviments estant en contacte amb diferents estudis d’arquitectura i enginyeries, però també fa el seguiment dels seus projectes garantint la qualitat del resultat final.

1. Abans de formar part de l’equip humà de Pujol tenies alguna idea preconcebuda o falsos mites sobre el sector de la construcció? Com ha estat la teva evolució dins l’empresa?

“La meva família tenia una empresa constructora on treballaven el meu pare i avi. Els seus companys sempre eren homes, les dones només s’ocupaven de les tasques administratives. Així doncs, des de ben petita em va cridar molt l’atenció tots els aspectes relacionats amb l’edificació i mai em vaig plantejar que pel fet de ser dona no pogués treballar en el que m’agradava.

Quan vaig incorporar-me a l’oficina tècnica de Pujol hi havia poques dones, però a poc a poc s’han anat incorporant noves companyes. Personalment, ha estat un orgull haver contribuït a aquest canvi.

Pujol també m’ha ofert l’oportunitat de continuar creixent com a tècnica de paviments on justament vaig substituir a un company que es jubilava. El que vull dir és que a Pujol mai m’ha perjudicat ser dona, el que és valora són les capacitats i la implicació personal de cadascú. En referència al sector de la construcció, gradualment també s’han anat incorporant dones en tots els àmbits i fins i tot, ocupant càrrecs importants”.

1. Penses que és possible aconseguir la igualtat en el sector de la construcció?

“Com a dona no veig cap impediment per poder assumir qualsevol feina o tasques associades tradicionalment al gènere masculí. M’agrada pensar que, tot i que encara queda molt per arribar a la paritat de gènere, de mica en mica es va evolucionant en aquest sentit“.

La Sogues forma part de l’equip de Prefabricats Pujol des de l’any 2006 on va començar al departament de prevenció de riscos laborals. Poc temps després va aprofitar l’oportunitat de crear el laboratori de ciments de Pujol. Per tal d’assumir el seu nou rol, va aprendre tots els assajos normatius, controls de qualitat, instruccions i procediments a més de visitar diverses cimenteres de l’estat i fer formacions específiques en química del ciment i anàlisis del procés. Un cop el laboratori de ciment ja va estar assentat i en funcionament, es va anar ampliant cobrint altres aspectes de l’empresa: àrids, formigó i ferralla fins a crear el departament de qualitat de Pujol que actualment dirigeix.

1. Abans de formar part de l’equip humà de Pujol tenies alguna idea preconcebuda o falsos mites sobre el sector de la construcció? Com ha estat la teva evolució dins l’empresa?

“Sempre he vist que és un sector majoritàriament masculí, però mai he sentit que no fos capaç de fer les mateixes tasques que els meus companys. Sobre Pujol, és una empresa exigent on es treballa molt, però també es valora, potencia i premia les capacitats i esforços dels treballadors. En tot el temps que porto aquí, mai m’he sentit discriminada per ser dona; tot el contrari la meva opinió ha estat sempre escoltada i valorada.

Pujol sempre s’ha desmarcat de la tendència del sector pel que fa a la contractació femenina, un exemple molt clar de com l’empresa va saber adaptar-se a una nova realitat és el cas Ferrofet. Però no es va quedar aquí, sinó que a Pujol hi ha dones treballant en totes àrees i en diferents càrrecs de responsabilitat”.

1. Penses que és possible aconseguir la igualtat en el sector de la construcció?

“No en tinc cap dubte, la dona està perfectament capacitada per assumir qualsevol lloc de treball, des del peó fins a l’alta direcció. Alguns pensaran que la força física pot ser un impediment perquè les dones puguin fer algunes tasques molt concretes, però actualment el sector està molt industrialitzat i amb la maquinària adequada, homes i dones, estem en igualtat de condicions“.

L’Anna va ser una de primeres dones que van començar a treballar a Ferrofet, l’any 2000. Aquest projecte va representar una oportunitat laboral per a moltes dones, gràcies a les condicions laborals que propiciaven la conciliació familiar. Per poder dur a terme les seves noves tasques, l’Anna va rebre tota la formació necessària (teòrica i pràctica).

Ara fa gairebé un any, va aprofitar l’oportunitat de créixer professionalment ocupant un nou càrrec a fàbrica fent el control de qualitat de les parets prefabricades, supervisant que la producció compleixi els estàndards marcats per la direcció.

1. Abans de formar part de l’equip humà de Pujol tenies alguna idea preconcebuda o falsos mites sobre el sector de la construcció? Com ha estat la teva evolució dins l’empresa?

“Quan vaig comentar al meu entorn que volia treballar a Pujol em deien que era “feina per a homes” i que no tindria capacitat d’aguantar. Per mi, com a dona, va ser tot un repte i aquí continuo després de 21 anys.

A Pujol hi ha igualtat d’oportunitats tant per homes com per dones, no es fa cap distinció ni discriminació per gènere. El que es valora és la dedicació i la implicació en la feina. En el meu cas puc afirmar que el meu esforç s’ha vist recompensat.

Pel que fa a l’ambient de treball, en el meu dia a dia treballo amb molts companys homes i mai m’he sentit qüestionada pel fet de ser dona. Crec que formem un bon equip”.

1. Penses que és possible aconseguir la igualtat en el sector de la construcció?

“Serà una comesa complicada perquè el món de la construcció continua sent un sector majoritàriament masculí. Per aconseguir-ho serà necessari molt d’esforç, traça i paciència, ja que no serà un camí de curt recorregut”.